Like this:

Dagoll Dagom torna amb Nit de Sant Joan, ara però amb una nova dramatúrgia i posada en escena. Ahir es va poder veure al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell – la Lira pels de casa-. Teatralment, no innova ni ens presenta res que no coneguéssim, encara que tampoc ho pretén. Tanmateix, una molt bona proposta per passar una nit entretinguda de mans d’un follet trapella nascut de la foguera de Sant Joan.  La música, de Sisa, és fresca i àgil, lleugera però ben trobada i encaixada, així com ben interpretada per músics i actors.  Amb un caràcter marcadament català, és recomanable pels nostàlgics dels musicals marca Dagoll Dagom.  És una obra feta i pensada per a la gent de la terra.  Per ara, a comarques triomfa.  Després de recórrer el territori, al setembre s’estrenarà finalment a Barcelona, fet insòlit, coincidint amb la innauguració del teatre Artèria, al Paral·lel.

Nit de Sant Joan combina diferents estils i aprofita per recordar la música popular del nostre segle, amb clars referents tant musicals com cinematogràfics dels 70. I tot, amb el rerefons social de casa nostra. Així, trobem El gran Jordiet – alter ego de l’oscaritzat Joel Grey i la cançó Wilkommen -, el macari amb el seu particular Grease Lightning o fins i tot una verbena yé-yé amb un curiós homenatge als Beatles.
Referències als estudiants progres, als cantants dels 60 o fins i tot a McLuhan i Adorno en una obra aparentment naïf i innocent que es construeix entorn al solstici d’estiu. Així, en un relat musical sobre la nit més curta hi podrem veure el reflex del pas del temps, la màgia del descobrir i l’entrada al món adult. Tot plegat, guiats per un follet trapella que, si mireu les flames del foc de Sant Joan, li veureu les banyes, el barret i els guants!